Tartamudesa encoberta

Català

Fotografia d'un iceberg amb una part submergida i una altra noLes persones que tartamudegem i les que no ho fan podem estar acostumats a identificar la tartamudesa per una sèrie de difluències a la parla com poden ser prolongacions, repeticions i/o bloquejos, així també com moviments o tics alhora de parlar, però pot haver-hi casos en els quals no existeixen repeticions, ni prolongacions, ni bloqueigs, i tot i així, pot considerar-se un mateix una persona que tartamudeja?

Per il·lustrar-ho veiem les següents vinyetes:

Qui dels tres quequeja?

Nena acariciant a un gat

Mmmm… M'agraden els gats

Nen llegint a l'escola

Futbol, és el meu esport preferit

Professor d'escola donant classe

L-L-L-L-L-La solució és trenta-tres.

Solució: Tots tres, el noi del centre quequeja encobertament (covert stammering, en anglès).

Algunes persones que tartamudegen són capaces d'emmascarar els símptomes de la seva tartamudesa per evitar que les persones que estan al seu voltant detectin res diferent a la aparent normalitat. L’oient pot notar en el seu discurs una elevada velocitat, més revisions o dubtes del normal o construccions poc habituals, però mai pensaran que tartamudeja.

Per a les persones que tartamudegen encobertament (PTE) la por a la tartamudesa és més gran que les seves conseqüències si els altres la descobreixen. D'aquesta manera la  PTE desenvolupa  estratègies per amagar-la, canviant paraules, fent pauses, reduint les expressions o simplement no obrint boca. Aquests extrems porten a desenvolupar més por (fòbia) a tartamudejar i a augmentar les evitacions.

L'observador casual pot observar: "si pots emmascarar la teva tartamudesa amb èxit, quin és el problema?" Però per a la PTE la càrrega associada amb intentar amagar la seva tartamudesa és igual o més pesada que la d’aquells que tartamudegen obertament.

Per aprofundir en aquest concepte de càrrega fem referència a l'exemple visual de l'iceberg que va utilitzar per primera vegada el Dr. Joseph Shehann:

Fotografia d'un iceberg en què la part submergida és molt més gran que la part no submergida

La tartamudesa és un problema que en les seves manifestacions superficials manifesta bloquejos, repeticions, prolongacions i girs gramaticals atípics (fruit de les evitacions i esforços per no tartamudejar).  I també produeix símptomes interiors: sentiments, creences, emocions negatives referents a les diferències en la parla. Només el 10% de les manifestacions són superficials. El 90% resta ocult a l'observador.

En aquest sentit el Dr. Joseph Shehann deia: "No evitis, ni amaguis o neguis la teva tartamudesa". La única manera que hi ha per a superar la por a tartamudejar i d'aquesta manera convertir-te en genuïnament fluït és enfrontar-t'hi. Fes sempre allò que et fa por i gradualment la por minvarà i aprendràs a no tenir-ne.

Un bon terapeuta tindrà sempre en compte tots els elements d'aquest iceberg: els visibles i els molts ocults.

Consells per a la persona que tartamudeja encobertament:

  • Parla obertament sobre la teva tartamudesa
  • Esmenta la tartamudesa a la teva família, amics, companys de treball
  • Anuncia la teva tartamudesa amb l'ús d'una samarreta, porta un pin o un logotip a la tassa de cafè a l'oficina que esmenti la tartamudesa
  • Tartamudeja voluntàriament en les paraules no temudes
  • Fes trucades telefòniques als estranys i insereix tartamudesa voluntària
  • Deixa materials de lectura sobre la tartamudesa a la vista per a que altres els puguin veure
  • Inicia una conversa sobre la tartamudesa amb algú

ATCAT recomana a les persones que ens enganxem que tinguem aquesta actitud oberta amb els altres respecte les nostres difluències.

 

Font: Adaptat de Gary J. Rentschler Ph. D